Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 novembre 1924 Erith (Anglaterra) (en) |
Mort | 11 setembre 2006 (81 anys) Dollar (Escòcia) (en) |
President of the Academy of Esperanto (en) | |
1979 – 1983 ← Gaston Waringhien – André Albault → | |
Dades personals | |
Formació | Allan Glen's School |
Activitat | |
Camp de treball | Esperanto |
Ocupació | esperantista (1937–), poeta, musicòleg, editor, escriptor de ciència-ficció, assagista, escriptor, traductor, esperantòleg |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
William Auld (Erith, Kent, 6 de novembre de 1924 - Dollar, Clackmannanshire, 11 de setembre de 2006) va ser un professor de literatura escocès, poeta i traductor en esperanto.[1] Va ser el primer candidat al Premi Nobel de Literatura en esperanto, el 1999 i en anys posteriors.[1][2]
Va aprendre l'esperanto quan tenia tretze anys, el 1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de la Segona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins a arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el 1952, amb la publicació de Kvaropo (‘Quartet’), amb poemes seus i d'altres tres poetes, editat a La Laguna pel professor Juan Régulo Pérez.
Entre els llibres originals d'Auld destaca especialment La infana raso (La raça infantil), un llarg cicle poètic basat en The Cantos d'Ezra Pound, que ha estat traduït i editat també en anglès, holandès, portuguès i hongarès.
Va ser autor nombrosos poemes i relats, publicats en llibres individuals i antologies. Va ser proposat diverses vegades com a candidat al Premi Nobel (1999, 2004 i 2006), essent el primer escriptor nominat pels seus treballs en esperanto.[2]
Cal destacar, també, la seva tasca com a traductor a l'esperanto, principalment d'obres en anglès. Entre les obres traduïdes hi ha diversos drames i poemes de William Shakespeare i obres d'Oscar Wilde, Jack London, Arthur Conan Doyle o la traducció completa d'El senyor dels anells, de Tolkien.
Va ser vicepresident de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA), president de l'Acadèmia d'Esperanto (1979-1983) i president del Centre PEN de literatura en esperanto.
Redactor de diverses revistes en aquest idioma i també d'antologies i llibres sobre la mateixa llengua internacional, va desenvolupar també una tasca crítica i assagística important.